Des que vaig veure per primer cop la pel·lícula Memòries d'Àfrica, que he desitjat tenir la capacitat que diuen que tenia per inventar-se contes sobre la marxa, contes llargs, poètics, imaginatius, evocadors, històries que succeïen en països estranys i llunyans, i que sumien a qui l'escoltava en un estat gairebé d'hipnosi. Bé, no ho se si era realment aixi, però les coses que no se saben, un pot fer que siguin com li agradin més. Aquesta capacitat per submergirte en el món dels contes, com quan érem uns infants, i la capacitat d'alguns lectors de deixar-se portar, malgrat l'adultesa, de no perdre la inocència i creure encara que la màgia dels contes és possible.
Des que vaig veure per primer cop, doncs, Memòries d'Àfrica, que tinc ganes de llegir-la, la Karen Blixen. Sota el pseudònim d'Isak Dinesen, escriu El Festí de Babette, un conte curt, que passa més ràpid que lent, i que no se sap ben bé què ens vol explicar fins l'última pàgina, l'última realment, deixant aixì la porta oberta per a que un mateix continui, si li ve de gust. Tenint com a punt de partida una història real i trista, Karen-Isak ens explica un conte, el conte de la Babette, el conte de com la Babette va fer un festí. Evocador, màgic, imaginatiu i poètic gairebé sense voler. Em va recordar molt, molt, els contes de James Joyce recullits a Dublinesos, tan que de vegades creia que estava llegint un d'ells.
L'únic defecte que té El Festí de Babette és que no te l'explica la Karen Blixen en persona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario